viernes, 29 de abril de 2011
6- Estudi de la Papallona
Es similar a la del crol ja que manté una posició prona, amb el cap relativament baix i les cames relativament altes.Per no permaneixer horitzontal, ja que sofreix variacions, sent la dificultat de recuperació aèria, per ser un estil semisimetric i pe la necesitat de trau el cap cap avant per a realitzar la inspiració. Per la mateixa raó no es realitza el gir sobre el eix longitudinal dl cos.
El moviment ondulatori que és produeix es degut a l'acció del batec de les cames cam avall (el que fa elevarse les caderes), a la inècia dels braços que recuperen (el que tendeix a enfonsar el cap i el cos) i a la primera fase de la tracció dels braços (el que provoca una elevació del cap i dels muscles). L'elevació de l'estil de la papallona tendeix a la reducció del moviment ondulatori, que deu ser natural i buscant una posisióel més horitzontal possible i amb les caderes prop de la superficie de l'aigua.
El moviment ondulatori que és produeix es degut a l'acció del batec de les cames cam avall (el que fa elevarse les caderes), a la inècia dels braços que recuperen (el que tendeix a enfonsar el cap i el cos) i a la primera fase de la tracció dels braços (el que provoca una elevació del cap i dels muscles). L'elevació de l'estil de la papallona tendeix a la reducció del moviment ondulatori, que deu ser natural i buscant una posisióel més horitzontal possible i amb les caderes prop de la superficie de l'aigua.
jueves, 28 de abril de 2011
5. Estudi de la braça
L aposició ideal del cos és similar a la dl crol i papallona, ess deu mantindre el més horitzontal possible, tenint en compte que el cap deu estar prop de la superficie per a permetre la respiració i les cames suficientment enfonçades per a assegurar la màxima força propuliva.
El cos adopta dues posicions fundamentals:
El cos adopta dues posicions fundamentals:
- Una de maxim plegament, en el moment de la respiració, amb els muscles fora del aigua i les caderes baixes , o be amb el tronc el més prop possible de la superficie i flexionant en el major mesura les caderes.
- Una altra extenció, en la que els braços es dirigeixen cap avant i cap avall i les cames i caderes es mantenen prop d la superficie: posisió de minima resistencia.
4. Estudi de la esquena
En aquest estil es de gran importancia la poició del cos en relació mb amb l'aigua.És l'unic en que s'adopta una posició supina que deu ser quasi horitzontal amb el mentó junt al pit.
Les cames i el tronc romanen extensos sense rigidesa, per a facilitar un major control del gir i elevació del cos. La supeficie de l'aigua deu passar per l'orella i sota el mentó.
La relació entre la posició del cap i de les caderes té especial importància, ha de ser equilibrada, de forma que el cap no estiga tan arrere com per a produir una elevació de caderes ja que crearia un gran aument en la resisténcia de l'avanç.
Per concloure el nadador, deu sentir-se còmode , en una posició elevada i amb bona alineació lateral. Amés a més es tindrà en compte que en aquest estil es fonamental el moviment giratori, seguramnet més que en crol.
Les cames i el tronc romanen extensos sense rigidesa, per a facilitar un major control del gir i elevació del cos. La supeficie de l'aigua deu passar per l'orella i sota el mentó.
La relació entre la posició del cap i de les caderes té especial importància, ha de ser equilibrada, de forma que el cap no estiga tan arrere com per a produir una elevació de caderes ja que crearia un gran aument en la resisténcia de l'avanç.
Per concloure el nadador, deu sentir-se còmode , en una posició elevada i amb bona alineació lateral. Amés a més es tindrà en compte que en aquest estil es fonamental el moviment giratori, seguramnet més que en crol.
3.2- Accio dels braços
Es l'element mes important en la propulsió de l'estil crol.
2- Agarre: una vegada entra la ma en l'aigua el braç s'enten totalment, buscant profunditat ,mantenint el colze alt en tot moment i col.locant la ma i avantbraç en posició òptima que assegure una major reacció propulsiva, que actue la major distància possible i que tinga una linea d'accio tal que provoque els millors resultats de velocitat cap avant.
3- Tiro: S'inicia en el moment en que la ma comneça a dirigir-se cap arrere.El colze deu mantenir-se alt i cap a l'exterior per a oferir major superficie d'espenta.El tiro es dirigeix cap a la cadera oposta, passant per baix el cos mentre que el colze anat flexionan-se assoleix el seu grau maxim de flexió en la perpendicular del cos. Durant en esta fase el seu cos gira sobre ell mateix.
4- Espenta: La palma de la mà camvia de direcció buscant aigües estancades, dirigint-se cap als peus i cap arrere. Avantbraç i mà es m0ouen sota al cos, transformant el moviment de tiró a espenta. La mà deurà formar sempre un angle recte en la direcció de l'espenta, per a aplicar amb efectivitat la força cap arrere, evitant una espenta cap a dalt, que provocaria l'esfonçament del cos.
- Entrada: La ma entra en l'aigua davant el muscle corresponent i es dirigeix cap a vaix i dvant amb el braç semifleionat i amb el colze més alt que aquesta.La palma mira cap avall i lleugerament cap a fora, de manera que siga el colze el primer en agafar contacte amb el aigua. Una vegada realitzada l'entrada no es deu prolongar molt el desplaçament.
2- Agarre: una vegada entra la ma en l'aigua el braç s'enten totalment, buscant profunditat ,mantenint el colze alt en tot moment i col.locant la ma i avantbraç en posició òptima que assegure una major reacció propulsiva, que actue la major distància possible i que tinga una linea d'accio tal que provoque els millors resultats de velocitat cap avant.
3- Tiro: S'inicia en el moment en que la ma comneça a dirigir-se cap arrere.El colze deu mantenir-se alt i cap a l'exterior per a oferir major superficie d'espenta.El tiro es dirigeix cap a la cadera oposta, passant per baix el cos mentre que el colze anat flexionan-se assoleix el seu grau maxim de flexió en la perpendicular del cos. Durant en esta fase el seu cos gira sobre ell mateix.
4- Espenta: La palma de la mà camvia de direcció buscant aigües estancades, dirigint-se cap als peus i cap arrere. Avantbraç i mà es m0ouen sota al cos, transformant el moviment de tiró a espenta. La mà deurà formar sempre un angle recte en la direcció de l'espenta, per a aplicar amb efectivitat la força cap arrere, evitant una espenta cap a dalt, que provocaria l'esfonçament del cos.
3.1- Acció de les cames
Consisteix bàsicament en un moviment vertical ascendent i desendent, la funció dle qual és augmentar la propulció i disminuir la resistència, mantenint una posició elevada del cos i aconseguint un major equilibri.
L'acció cap a dalt és, principalment, d'extenció de la cadera, que serà executada amb el genoll extes i el turmell en flexió plantar. Per un altra part, l'acció cap avall inclou la flexió del cap, la flexió del genoll i, finalment, la seua extenció.
Hi ha que destacar:
Cuant la cama dreta esta davant de l'esquerre per logica la dreta t que fer m es froça aixi suguidament.
L'acció cap a dalt és, principalment, d'extenció de la cadera, que serà executada amb el genoll extes i el turmell en flexió plantar. Per un altra part, l'acció cap avall inclou la flexió del cap, la flexió del genoll i, finalment, la seua extenció.
Hi ha que destacar:
- La major flexibilitat en els turmells ajuda a una millor base.
- Per a la consecusió de resultats òptims, la flexo dels genolls deu ser, aproximadament, de 15º.
- L'amplitud i el ritme de patada estan íntimament relacionats.
3. Estudi Tècnic del Crol
La posició ideal del cos és aquella que permet efectuar majors forces propulsives i menors forces de resistència, en funció d'aquests dos objectiuss'adopta una posició inclinada i elevada. El cap adopta una posició lleugerament elevada, de forma que l'aigua estiga a l'altura del naixement del cabell. Les caderes queden lleugeramnet mes beixes que els muscles i les cames relaxades i esteses.
La posició elevada del cos té com a objectiu afavorir la recuperació i la respiració, així com evitar totes les resistències possibles a l'avaç. Aquesta elevació depén fonamentalment de la flotació natural del nadador i de la velocitat a que es enèrgic, però no deu buscar-se de forma consient ni a costa del moviment dels braços. que deuen reservar-se per a la propulsió exclusivament.
Per ultim, el cos en coordinació amb el moviment dels braços, realitzarà un movimet de rotació sobre l'ei longitudinal, que presental els següents avantatges:
La posició del cos
La posició elevada del cos té com a objectiu afavorir la recuperació i la respiració, així com evitar totes les resistències possibles a l'avaç. Aquesta elevació depén fonamentalment de la flotació natural del nadador i de la velocitat a que es enèrgic, però no deu buscar-se de forma consient ni a costa del moviment dels braços. que deuen reservar-se per a la propulsió exclusivament.
Per ultim, el cos en coordinació amb el moviment dels braços, realitzarà un movimet de rotació sobre l'ei longitudinal, que presental els següents avantatges:
- Ajuda a una millor aplicació de les forçes propulsuves dels braços.
- Millora l'acció de la recuperació.
- Ajuda a la millor col.locació del cap per a respirar.
- Disminueix les resistències frontals.
La posició del cos
miércoles, 20 de abril de 2011
2.3.2- Els passos de la propulsió
Abans de prendre la feina de la propulsió específica en un dels estils de natació, es deu dominar la propulsió bàsica. Aquests moviments es caracterutzen perquè no es busca la similitud tècnica anb els estils, sinò que presentesn anar agafant conciència de la posició del cos i de la importància dels braços i de les cames per a avançar o desplaçar-se.
Tractament de la populsió:
Aquests moviments queden entroncats en una fase prèvia al tractament de la propulsió específica, per la qual cosa l'anomene propulsió bàsica.
Així doncs, la propulció bàsica, compondrà els moviments més senzills i comuns en diversos estils.
Aquets són:
La propulsió específica suposa un aprenentatge amb major émfasi en la tècnica, sense que açò signifique que siga un aprenentatge analític.
Tractament de la populsió:
Aquests moviments queden entroncats en una fase prèvia al tractament de la propulsió específica, per la qual cosa l'anomene propulsió bàsica.
Així doncs, la propulció bàsica, compondrà els moviments més senzills i comuns en diversos estils.
Aquets són:
- Els moviments alternats: dels braços amb recuperació aèrea o aqueàtica en un pla vertical o horitzontal.
- Els moviments simultanis: dels braços amb recuperació aèrea o aqueàtica en un pla vertical o horitzontal.
La propulsió específica suposa un aprenentatge amb major émfasi en la tècnica, sense que açò signifique que siga un aprenentatge analític.
2.3.1- Les trajectories dels estils
Per aquest motiu, les trajectòries aquàtiques de la mà. en tots els estils, són curvilínies. ¡¡ Mai s'espenta directament cap arrere !!
- CROL PAPALLONA
2.3 La Propulsió
La propulsió és la força que impulsa al nadador cap avant i es produeix pels braços i, de vegades, per les cames.
La força que s'oposa, produïda per l'aigua que el nadador ha d'espentar fora del seu camí, o arrossegar en sí mateix, és el que he denominat resistènsia a l'avanç.
La posició de la la mà i la trajectòria que deu portar dins de l'aigua són molt importants per a aconseguir nadar més ràpidament.
La mà ha d'estar plana peò no rígida.
L trajectòria de la mà dins l'aigua tracta de simular l'acció d'un rem i d'una hèlix.
La força que s'oposa, produïda per l'aigua que el nadador ha d'espentar fora del seu camí, o arrossegar en sí mateix, és el que he denominat resistènsia a l'avanç.
La posició de la la mà i la trajectòria que deu portar dins de l'aigua són molt importants per a aconseguir nadar més ràpidament.
La mà ha d'estar plana peò no rígida.
L trajectòria de la mà dins l'aigua tracta de simular l'acció d'un rem i d'una hèlix.
2.2- La Resistènsia
LA FORMA DEL COS EN L'AIGUA HA DE SER COM LA DEL PEIX.
Per a poder nadar més ràpid i amb menys despesa d'energia és necessari adoptar en l'aigua una posició que ofereisca la mínima superficie frontal del cos i una reducció de la succió que es produeix en les parts posteriors del mateix. L'bjectiu del nadador haurà de ser el d'imitar a un peix tant com siga possible. Encara que no es puga alternar la forma dl cos, sí es possible variar la posició d'algunes de les seues parts per a aconseguir menys resist`rncia.
Per a poder nadar més ràpid i amb menys despesa d'energia és necessari adoptar en l'aigua una posició que ofereisca la mínima superficie frontal del cos i una reducció de la succió que es produeix en les parts posteriors del mateix. L'bjectiu del nadador haurà de ser el d'imitar a un peix tant com siga possible. Encara que no es puga alternar la forma dl cos, sí es possible variar la posició d'algunes de les seues parts per a aconseguir menys resist`rncia.
2.1- La Flotació
TOTS ELS HUMANS FLOTEN AMB MAJOR O MENOR GRAU.
La pedra s'enfonsa quan es llança a l'aigua. Per contra, un suro roman en la superficie. Açò significa que la flotabilitat varia segons la densitt del material. Tots els materials menys densos que l'aigua floten. En el cos humà, els únics materials que no flotens aïlladamenr són les dents i els ossos. Per aquest motiu es difícil trobar a una persona que no flote. Existeixen algunes que confonen la realitat de no poder mantindre l'equilibri a l'aigua amb la impossibilitat de flotar.
Els "flotadors"del cos humà són el teixit adipós (el greix ) i l'aire que queda als pulmons. Ara bé, no totes les persones floten igual. Existeixen diferències segons l'edat i el sexe. També es flota més en el mar que e un riu o en una pisina, ja que l'aigua salada és lleugerament més densa que l'aigua "dolça".
La pedra s'enfonsa quan es llança a l'aigua. Per contra, un suro roman en la superficie. Açò significa que la flotabilitat varia segons la densitt del material. Tots els materials menys densos que l'aigua floten. En el cos humà, els únics materials que no flotens aïlladamenr són les dents i els ossos. Per aquest motiu es difícil trobar a una persona que no flote. Existeixen algunes que confonen la realitat de no poder mantindre l'equilibri a l'aigua amb la impossibilitat de flotar.
Els "flotadors"del cos humà són el teixit adipós (el greix ) i l'aire que queda als pulmons. Ara bé, no totes les persones floten igual. Existeixen diferències segons l'edat i el sexe. També es flota més en el mar que e un riu o en una pisina, ja que l'aigua salada és lleugerament més densa que l'aigua "dolça".
2. ¿De que depen que pugem nadar ?
Es desplaçem en l'aigua depent de:
- El grau de flotació.
- L'eficacia de propulció.
- la resistencia que s'ofereix a l'aigua.
- La potencia del seu motor
lunes, 18 de abril de 2011
1.Introducció
Cada estil ofereix uns avantatges i uns inconvenients per al seu aprenentatge, i cada alumne presenta una certa predispocició inicial per a alguns d'ells.
Quant una persona comença en la natació, es deuen dirigir els majors esforços cap a la recerca d'una correcta tècnica de nado que resulte eficaç per a avançar i que, a la vegada, estalvie la major quantitat d'energia possible. Quant menys es canse el nadador i amb major efectivitat avance sobre l'aigua, millors condicions tindrà per a ser considerat excelent.
Aprendre i perfeccionar les tècniques deportives serà preocupació generalment des de l'inici del camí fins que es culmina la carrera deportiva del nadador.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)